lunes, 10 de septiembre de 2012

Total eclipse of the hearth


"L'última vegada que te'n vas anar de viatge jo em vaig quedar a Barcelona, morta de por pel que jo mateixa sentia, sense aclarir-me. Et vaig prometre la lluna i al final no et podia donar ni sorra.

Però ara te'n vas, i és tot tant diferent... Ara no tinc por, no tinc por perquè sé que som perfectes, només penso que hauré de fer molta boleta al llit abraçada a mil coixins pensant que estic amb tu, intentant que passi ràpid el temps. Et trobaré molt a faltar, petita. I aquest cop quan tornis podràs enviar-me un sms, isgui l'hora que sigui, i te'l respondré tant bon punt el vegi /que super culta, tan bon punt!). T'estaré esperant de veritat, i quan et vegi et faré un dels millors petons de la teva vida.

I mentrestant, mentre no et vegi, faré TR, dormiré moltíssim , pensaré en tu, parlarem en la distància i tocaré la teva cançó (i a la petitta... ;)

Ets molt Helena. M'encanta el teu nom, m'encantes tu, petita. I quan estic amb tu ho sento, molt, molt de veritat, perquè puc ser jo, vull dir, puc dir-te les coses, i puc ser pesada sense pensar que ho sóc, i tenir mil ganes de veure't i saber que vols estar amb mi. Sempre he volgut tenir una relació així, i és exactament el que m'estas donant tu, el que tenim, i és perfecte.

La primera vegada que ens vem fer un petó no ho hauria dit mai, que acabariem sent tant. Aquest setembre, quan ens en vem tornar a fer un, vaig desitjar que no t'oblidessis de mi alhora que pensava "que no s'enamori, que no s'enamori de mi", perquè estava cagada perquè volia estar sola i no volia fer-te mal. Però no, et vas ficar de cop a la meva vida, vas ser qui em donava suport, vas aconseguir quedar-te molt endins.


I avui t'ho puc dir de veritat, t'estimo, T'ESTIMO, i a vegades encara em costa de creure que el que tenim és tan perfecte, però m'emociona moltíssim. I és que ets tu, és un petó teu que aconsegueix que se'm dispari el cor, és una abraçada que fa que et senti amb mi, és estar entre els teus braços i sentir-te el cor bategant... ets tant, petita, però tant!
I en fi, que ve a ser això, mil coses que ja saps però que vull repetir-te, perquè aquests dies que no hi ets puguis llegir-me, puguis tapar la lluna amb el dit alhora que ho faig jo, perquè, saps? siguis on siguis del món sempre sempre sempre t'hi cap la lluna, al dit.


No sé si ets la dona de la meva vida. Però sé que ets la noia del meu present, i de moment el meu present és casi casi perfecte (en quan millori notes serà tot perfecte). No sabem res del futur, no sabem mai com acabaran es coses, però de moment ara... ara ets perfecte. Ara som perfectes. Ara t'estimo, ara vull fer-te un petó, ara un petó si no és teu és fred. Ets la petita princesa més bonica de l'Univers. 

T'estimo."

Once upon a time I was falling in love, now I'm only falling apart.
There's nothing I can do, total eclipse of the hearth


No vas a volver nunca.
Quiero que vulvas. Quiero que volvamos.
No quiero quererlo.
Te echo de menos.
Nos echo de menos.
Me muero.
Te soy indiferente.
Te quiero.

K.

No hay comentarios:

Publicar un comentario