Que l'Helena em va marcar. Que em va marcar més del que mai he cregut. Que vaig posar mil barreres per la por al "per sempre" i per això busco finals predestinats; per no pensar un per sempre i viure l'angoixa de saber que no me'l puc creure.
Que sempre vull ser l'especial, la diferent, però mai la principal, perquè així no tinc por perquè sé que no et tinc (a ningú) i que no puc prerdre allò que no és meu. Que així penso que, fins a cert punt, tinc el control del que passa i puc influir-ho.
Que puc espavilar-me sola si m'ho proposo i no ser un desastre en la meitat de la meva vida; puc cuinar, puc fer papers, puc trobar un pis, puc estar sola, valoro els meus i en faig de nous.
Que no sóc tan oberta de ment i que em falten arguments per un piló de coses, però puc informar-me encara molt de moltes coses.
Que sóc una cagada i que he de tenir més morro i ficar-li boca i no apartar-me per por. Que les oportunitats s'aprofiten o es perden.
Que vull ser especial. Que vull ser amiga i especial, que vull trobar noies i tenir noies i viure coses boniques amb noies, però ser al teu present, ser colegues, ser carinyosos, ser cuquis, viure monades i després ser amics, i que n'hi hagi més (per als dos, han de ser més per tu i més per mi, perquè sinó no és just! i jo em ratllo i tinc olles i paranoies i no puc, no puc... i no vull no poder, perquè ens queda molt de temps encara i no vull estar trista ni malament). Que vull que sigui especial això nostre, però que n'hi hagi més perquè sinó aquí algú es farà mal. I si va semblar que qui es faria mal series tu fins fa un mes, que no se'n faria ningú durant dues setmanes, i que me'n faria jo durant les últimes dues, és perquè en necessitem els dos perquè això pugui ser possible. Utopies.
I que elm vull quedar. Que allà ara no hi pinto res. Que si, que hi pinto el mateix que fa un any, però no sé si vull pintar-hi res. Que vull això, em vull aquí, i ara no.... no vull pintar-hi res, perquè vull pintar aquí, perquè aquí hi pinto i em queda MOLT encara per pintar. Que és únic. Que és ara i és aquí.
