No me'n penedeixo

No me'n penedeixo.

No me'n penedeixo del que va passar. Avui, a Barcelona, penso en aquella nit, i no me'n penedeixo. Sempre superior, sempre gran, sempre intimidadora, va caure davant meu per convertir-se en una persona que jo no havia vist mai abans. Em vas sorprendre i em vas fer venir ganes de coneixe't més, de coneixe't millor, de saber de la teva vida, més enllà d'allò.

No vaig anar allà amb la intenció de que passés res. De fet pensava que no passaria. I allà estaves tu, el dia que et vas saltar classes per fer l'excursió de la ruta, després de platges i descobrir el lloc més maco del planeta, arribem a casa, ens fem bola al llit “tu saps fer la cullera molt bé” em trec les botes i em poso al teu costat. I després de sopar, al sofà, jo amb els peus freds i tu fent-me lloc, fent-me pessigolles, escalfant-mel's, posant-me el teu peu al genoll mentre jo els acariciava distretament, i després jugant a la brisca per matar els minuts. Les altres dues dormien cadascuna en un lloc del menjador, i quan la S va dir que se n'anava a dormir tu vas dir “vinga, anem i apaguem el llum”. I la una d'elles es va quedar al sofà, l'altra al matalàs, i nosaltres ens en vem anar a la teva habitació, vem apagar el llum i ens vem estirar al llit, com cada nit... però de cara, i ens vem posar a parlar de l'homosexualitat, de com ho portaven els meus pares... jo intentava no dir el nom d'ella. Tu eres massa a prop. Em vas fer una broma, em vaig posar nerviosa, no te la vaig seguir bé. Una estona després “ui, estàs molt a prop.!”. En aquell moment gairebé et dic que t'anava a fer un petó. Però no va caldre, perquè vas tallar la meva següent frase (raonada i profunda sobre l'acceptació de la societat) amb un petó als llavis, no un pico, un petó.

Em vaig quedar flipada. Què? Et vaig somriure sense creure-m'ho, sorpresa. “Què ha sigut això?” “Et debia un petó” “Pensava que no me'l faries...” “No podia” “Es pot repetir?” “No ho sé” Et vaig fer un petó. Ens vem mirar.

“A vera si dorms ara..!” “ni de conya ara puc dormir..!” “Va, què deies?” “si, doncs... doncs això... que...” “Ja no saps ni per on anaves...”. Vas fregar el teu nas amb el meu, amunt i avall. Vaig fer-te un petó. Me'l vas tornar. En van ser uns quants. “Mai m'havia liat amb una noia...” “No ho sabia.. sóc la primera?” i després “Què vols?”. Em vas mirar. “En teoria només anava a ser un petó...” Estaves petita. Mai t'havia vist així. Vem fernos-en més. Et vaig posar la mà a la cintura i vas portar-me-la sota la teva samarreta. Vaig decidir que volia deixar-me anar. Molt lentament et vaig anar acariciant, ens vem treure la roba i vem seguir fent-nos petons i carícies. “És molt raro això de tenir una persona amb tetes a sobre.... Això encara és més estrany...! Em fa molta vergonya..” Anavem rient “Si en algún moment vols que pari diga-m'ho” “És com... és com una altra primera vegada, i jo no sé què fer...”

Et vaig acariciar, em vas acariciar. Vem descobrir-nos.

No és real. Es molt raro. No es real. Es un somni. Si, es un somni. Anavem rient. És molt random! Seguiem rient. Era còmode i era tendre. Estaves preciosa i molt, molt sexy. “no has d'aconseguir res, ho saps, oi?” “sóc inútil” 

Què he de fer perquè em creguis? Porta'm un got d'aigua...

(perquè a tot això jo tenia la boca seca a matar, feia moltíssima calor i estavem deshidratades).

I et vaig robar la samarreta alhora que em posava la meva, i vas seure al llit a agafarme-la

-vinga, ves a buscar aigua (mentre em buscaves la teva samarreta)

-ara hi vaig...

em vas aixecar la samarreta i vas fer-me un petó

-què fas...

-res, que em provoques així...

Vaig flipar. Flipava amb tu.

I després d'una estona de carícies vas anar a buscar aigua, vas tornar i ens vem ficar al llit, ja vestides.

Sóc una borde

Perqè?

I tu ets un ossito de peluche carinyós...

Ara m'aparto...

Tot era distès. Després vem parlar d'ella. Dels teus amics. De decisions. Ens vem fer petó de bona nit? No ho recordo. Però estàvem tan bé... Va ser maco. Va ser preciós. Va ser sexy. Va ser una nit molt guai. Reiem, conectavem, va existir vincle, va ser còmode. Em va encantar. I no. No me'n penedeixo.