TEMES QUE EM SUPEREN:

J: em posanerviosa. No crec que es liin. Me la pela que es liin. No se si me la pela realment o si me la pela perqe així no em sentiria malament i tindria motius per allunyar-me de tot fàcilment o perquè així no m'hauria de preocupar per haver-li fet mal o perquè simplement me la pela i no m'hi vull ficar. Però no em ve de gust parlar amb la J i ella era molt desfogue màxim. Vul explicar-te com em sento, vull explicar-te coses i no puc perquè no em surt

H: Em sap greu haver dit allò. Era punt de desfogue. No sé en quin punt estem i no vull liarla ni fer-me pesada així que tampoc el tinc.

Mama: estic cabrejadísima, no em ve de gust veure't, em vas dir coses molt cruels, pensava que erem amigues, que ho fariem bé i que em cuidaries de veritat. I no, no ho has fet, ni ho fas. Segueixes igual que sempre igual que quan et vaig dir que tenia un trastorn alimentari i no volies escoltar-me, igual que quan et vaig dir que estava amb una noia i no volies escoltar-me, tornes a deixar-me tirada, torno a sentir-me com una nena petita abandonada, torno a voler que vingui una carol gran a dir-me que tot se solucionarà, que tot anirà bé, perquè TORNES per un cop més a no ser-hi i a cridar-me i a fallar per totes bandes i passo, es que me la pela, es que no vull arreglar res, es que ja està.

Menjar: Torno a sentir-me com una puta merda, com no em sentia des de feia temps, torno a menjar malamentk, torno a fer tot el que fa un any que no feia, torno a tenir setmanes de merda, i vul tornar al punt de fa una setmana i no puc, me n'he anat, ja no hi sóc, i he treballat molt perquè ara se'b vagi volant de cop i no sé com sortir del bucle i torno a estar al bucle i torno a ser petita i a no agafar-me enlloc.