Jo vaig marxar d'aquí i ho vaig posar tot en pause. I ara li he donat al play. Al meu play, al play que jo vaig deixar posat, a setembre, a com estava tot allà, en aquell punt, en aquesta ciutat. I ara torno i poso el play i som a desembre i totes les vostres vides han avançat i us heu fet grans i heu canviat i heu seguit rodant. I jo he seguit rodant a un altre rollo i he avançat. Però allà. I ara busco la meva vida d'aquí i li manquen 3 mesos i us busco a Setembre i no us trobo perquè vosaltres aquí heu viscut aquests 3 mesos que jo m'he saltat. I ara teniu històries noves, projectes nous, emocions noves. La Berta que em va fer un petó fa 3 mesos ha avançat i ja no és aquella del petó fa un moment. L'Helena que tenia clar que Aina nomore en la vida i que va tenir una nit de sexe amb mi, es va quedar allà i ara és una Helena que s'encarrega de parlar amb els degans i que ha tornat amb l'Aina. I així mil exemples més de com aquesta ciutat ha seguit comptant dies i nits i jo m'he quedat estancada en aquell setembre i m'encanta veureu's però encara he de descobrir on sou.
He de deixar de buscar-vos a llavors i descobrir on està passant l'ara.
Yo, que nunca supe echar raíces, tu de mis espinas sacaste una flor
ahora solo crece hierba seca que me fumo pa olvidarme de los dos
Tu, que hablabas de subirme al cielo, yo que tengo vértigo a caerme del colchón
Pero déjame que te recuerde que yo te salvaba con los dientes
Ahora sobrevivo en el pasado porque ya no eres presente
No hay comentarios:
Publicar un comentario